Editorial Cafè Central

CAFÈ CENTRAL va néixer l’any 1989 a iniciativa del poeta i traductor Antoni Clapés i un any més tard, s’hi va afegir el poeta i professor Víctor Sunyol. Es tractava, i continua tractant-se, d’una iniciativa editorial independent, tant econòmica com d’actuació i de propòsits.

En aquella dècada de finals de segle la literatura catalana vivia un enquistament de propostes molt lligades a un poder polític que ho subvencionava (gairebé) tot, i s’havia generat un clar clientelisme cultural i un clamorós immobilisme.

Cafè Central va voler ser una resposta “des de fora” (o, més ben dit, al marge), que atengués les inquietuds dels escriptors que pensaven situar-se en un marc menys confortable però més autèntic, i publicar aquelles escriptures poètiques que es volien properes (o hereves) a l’experimentació.

Cafè Central va intentar rompre aquella letargia proposant un model d’edició d’immediatesa i sense intermediaris. Amb la sola estructura d’un Mac clàssic i una impressora làser, Cafè Central es va endinsar en el camí de l’edició de plaquettes, que es venien en les lectures fetes a bars, simbòlicament, al preu d’un cafè.

Des de 1989 s’han dut a terme més d’un miler d’actes públics: lectures, presentacions, performances, recitals, cicles de conferències, cursos… en tota mena de locals, arreu dels Països catalans i a fora (Espanya, França, EUA, Argentina…) Allà on arriba la maleta amb el material de Cafè Central, allà hi pot tenir lloc una activitat.

Al 1992 Cafè Central va començar a publicar la col·lecció de llibres de poesia Jardins de Samarcanda. Uns anys després Eumo editorial va esdevenir coeditora, encarregant-se dels aspectes logístics de la col·lecció.

A partir d’aquells anys també, van començar a sorgir diverses col·leccions que intentaven ampliar l’abast i el propòsit de Cafè Central.

Cafè Central va ser distingit l’any 2007 amb la medalla FAD “en representació de les editorials petites, independents, lectores de textos nous, editores d’escriptors públics, és a dir, amb opinió, compromeses, arriscades, sovint en mans d’una o dues persones que soles tenen cura tant de la qualitat literària del catàleg com del disseny de l’objecte”.

A propòsit d’una exposició sobre el vint anys de Cafè Central que va tenir lloc a la Biblioteca de Catalunya l’any 2010, Sam Abrams, -curador de la mostra- va escriure: “Cafè Central ha estat un model de llibertat editorial, d’innovació i renovació, de modernitat i contemporaneïtat, de pluralitat estètica, d’exigència i rigor intel·lectual, d’alta cultura i, sobretot, de fidelitat al principi de responsabilitat cultural de no cedir davant les fortes pressions de les modes i el mercantilisme. Una lliçó d’integritat i voluntat”.

L’any 2024 ha suposat un canvi en l’organització de Cafè Central. En tant que Associació Cultural, ha ampliat la seva junta directiva amb l’entrada d’un equip nou en molts casos procedents de la llibreria Nollegiu que sempre ha estat aliada del projecte poètic de l’editorial. Així, Antoni Clapés i Víctor Sunyol continuen sent la peça fonamental de l’engranatge dirigint la col·lecció Jardins de Samarcanda, amb el suport d’Esteve Plantada. Mentre que Xavier Vidal, elegit com a president de l’Associació al gener de 2024 s’encarrega amb un equip de fer la part de producció, distribució i difusió que abans feia Eumo Editorial.

En aquesta nova etapa, Cafè Central continuarà publicant les col·leccions de poesia Jardins de Samarcanda i Balbec (en coedició a Llibres del Segle) i la d’assaig poètico-literari Ferida Oberta (en coedició amb Adia Edicions).

L’equip mantindrà vives a través del web les col·leccions històriques Els ulls de Tirèsies, (tercera col·lecció de plaquettes que Cafè Central ha llançat des de 1989) i les coedicions del premi francesc garriga (amb AdiA, Llibres del Segle, LaBreu i Llibres del Buc) així com les activitats de difusió arreu del país (lectures, presentacions, cicles, etc.).

Cafè Central, amb la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell, organitza des de fa vint anys el Premi Jordi Domènech de traducció de poesia. Gràcies a aquest premi, s’han publicat traduccions al català de grans poetes internacionals: des de Wislawa Szymborska a Ana Blandiana, de Primo Levi a Antonella Anedda, de Peter Handke a Zbigniew Herbert, d’Alice Oswald a Sylvia Plath, d’Alda Merini a a les tres veus lligades a Minase, l’obra mestra del ranga o poema encadenat japonés de Sōgi i els seus deixebles Shōhaku i Sōchō.

A banda s’ha començat a treballar amb dues col·leccions noves més enllà de la poesia. Una col·lecció d’assaig, El Convit, que té per objectiu publicar treballs relacionats amb la paraula i el llenguatge, i també una de narrativa traduïda de clàssics contemporanis en edició de butxaca que durà per títol Travesses.

Cafè Central també està treballant en la preparació d’un festival d’humanitats, Humaniveus, amb la intenció que pugui celebrar-se durant dos caps de setmana d’octubre a Palafrugell. El festival acollirà diàlegs, conferències, tallers i recitals poètics.

Així, el 2024, amb nous equips i nova organització però amb els dos factòtums que van fer néixer i créixer la iniciativa, roman inalterable l’esperit independent del primer dia de Cafè Central. Que visqui la poesia!